Contra la desvinculació i l’actual model de carrera professional:
És arrelament, no endogàmia, i el futur de les nostres universitats en depèn!
Ferran Izquierdo Brichs (professor Agregat UAB)
No és endogàmia, és arrelament i identificació amb la universitat, i el funcionament i excel·lència de les nostres universitats depenen de la generositat i solidaritat que neixen d’aquest arrelament. La major part del PDI de la UAB fem molt més del que estaríem obligats per contracte. La universitat funciona gràcies a totes aquestes tasques que fem, i no cobrem ni se’ns reconeixen, per responsabilitat i per arrelament a unes àrees de coneixement, departaments, facultats i la UAB, i per responsabilitat amb l’alumnat i les nostres companyes i companys. La desil·lusió i desànim que ens estan provocant les retallades i les condicions cada vegada pitjors de treball ens porten a un allunyament que pot ser fatídic per a la universitat. I en el cas del professorat jove, se’ls està dient ja de bon principi que de cap manera pot sentir-se arrelat a la UAB, amb la qual cosa el futur és molt pitjor.
El model que es vol imposar, amb carreres truncades i permanentment mòbils, no pot ser eficient ni amb els nostres mitjans limitats ni amb la nostra cultura que dóna una gran importància a l’arrelament. Per aquesta raó està abocat al fracàs, portant també a l’abisme a les universitats i als qui en formem part. La prova més evident és el distanciament de les generacions joves d’investigadors respecte als departaments, facultats i universitats en els quals treballen. Com es pot sentir que es forma part d’una institució quan no és té cap garantia de continuïtat, ni es participa en les decisions, o s’acaba d’arribar d’una altra universitat i s’està en trànsit permanent? Cal recordar que la immensa majoria de membres dels equip de govern que estan imposant aquestes condicions van aconseguir la titularitat molt poc després d’haver presentat la tesi? (No és una recriminació, és el que hauria de ser avui també per a qualsevol persona que vulgui poder dur a terme un projecte de vida normal, amb família, fills…).
L’obsessió de la Generalitat (Mas-Colell) i de molts dels nostres rectorats és seguir l’exemple de les millors universitats del rànking, sense tenir en compte que les condicions laborals, de recerca i de docència estan a anys llum i que per tant la nostra capacitat de competir és totalment diferent. Està clar que no podem competir per atraure professorat amb pràcticament cap de les universitats que formen part de la llista de Shanghai, i molt menys amb les millors a les que volem imitar d’una forma totalment irracional i sense haver fer cap càlcul dels resultats de les polítiques de desvinculació que s’estan imposant. De debò creiem que algú que pugui tenir una plaça a Harvard vindrà a la UAB? L’única raó és evident que seria l’arrelament a Barcelona (o, per a un estranger i nòrdic, la platja i el sol). Però el pitjor és que no només no ens podem plantejar competir amb la número 1 o amb les universitats que estan per sobre nostre, tampoc ho podem fer amb les estan per sota. Com veurem en l’exemple de la University of Essex (cent llocs per sota a la llista de Shanghai), les condicions laborals, de recerca i de docència d’un professor recent doctorat allà estan a les antípodes del que ha de patir un professor aquí:
Els nostres investigadors si es veuen obligats a marxar el més probable és que no tornin, ja que les condicions laborals, de docència i de recerca allà on vagin seran pràcticament sempre millors. Aquest testimoni no és una excepció:
“Este inquieto investigador y divulgador del mar no se rinde. Se va, es cierto, pero con la idea de regresar. “Me voy a Cancún, al Instituto de Ciencas del Mar y Limnología de la Universidad Nacional Autónoma de México. El proyecto es europeo (un contrato Marie Curie) de tres años, dos allí y uno aquí. Soy uno más que ha decidido no quedarse para ver cómo esto se hunde…”. Quizá lo que más llama la atención es un cierto sentimiento de solidaridad del mundo científico ante la situación que vive el secor en España. “El concepto que tenían de nosotros lo alemanes, por ejemplo, a los que conozco bien por haber compartido meses de campañas, no ha cambiado”, dice Rossi. “Aunque sí hay un sentimiento de apoyo, e incluso cierta compasión cuando ven cómo se está enfocando aquí la educación universitaria, la pérdida de poder intelectual, la falta de apuesta clara por un modelo en el que la ciencia sea capital…” Y ese sentimiento adquiere un cierto ánimo “depredador”: “Ya que habéis formado a buenos científicos, no os preocupéis, nosotros los aprovecharemos. Eso es lo que nos vienen a decir”. Y esos profesionales bien formados, acreditados, citados en artículos por estudiosos de todo el mundo, siguen saliendo de su país “para poder investigar”…”[1]
Quina és la capacitat de la UAB de competir per atraure als millors?
Només pot competir amb altres universitats espanyoles menors. El que és evident, és que la capacitat de la UAB de competir amb altres universitats es limita a altres institucions molt llunyanes a nosaltres en el rànking, o a altres universitats catalanes perquè les persones no volen perdre l’arrelament a la ciutat. I dic a la ciutat perquè l’arrelament a la universitat estan obligades a perdre’l per les normes de desvinculació i el maltracte permanent a què estem sotmesos. Si se’ns obliga a emigrar, ho podran fer els millors CVs, que lògicament aniran a les millors universitats i si s’hi poden quedar no tornaran. Haurem estat formant professionals per a què els aprofitin les universitats més ben posicionades i amb més recursos. Això vol dir que la UAB es limitarà a competir pels CVs que no vulguin la resta d’universitats del rànking, fins i tot si els hem format nosaltres mateixos!
L’única avantatge competitiva de les universitats catalanes és l’arrelament dels nostres mateixos professors i professores. La prova és que no tenim capacitat de competir no tan sols amb les universitat que estan per sobre nostre al rànking, sinó tampoc amb les que estan per sota.
Aquí tenim un exemple de les condicions laborals amb les que competeix la UAB, i no és un dels millors ja que és una universitat europea. A l’actualitat les millors condicions laborals es poden trobar a moltes universitats asiàtiques i americanes (del nord i llatinoamericanes). Cal tenir en compte que el lloc de treball s’ofereix a un recent doctorat:
Posició UAB a la llista Shanghai: 301-400
Posició University of Essex: 401-500
| LECTURER IN CONTEMPORARY ART/ ART AFTER 1945, School of Philosophy and Art History (University of Essex) |
| Job Details |
| Job Category: Academic |
| Salary: £37,382-£44,607 per annum (44.286,08 € – 52.845,47 € al canvi del 10 de maig 2013) |
| Closing date: 09 June 2013 |
| The School of Philosophy and Art History at the University of Essex invites applications for the post of Lecturer, with eligibility for permanency of employment, in the area of Contemporary Art/Art After 1945. The postholder will be expected to carry out a vigorous programme of independent research, to contribute to teaching activities within the School, and to participate in the usual range of administrative duties. Essential qualifications include: a PhD (or one awaiting examination) in Art History or a related discipline, or professional experience; evidence of research excellence; experience of teaching in a higher education environment or the demonstrable potential to achieve this. Start date: 1 September, 2013; the postholder must be available to take up the duties of the post with effect from the Autumn Term. |
A més les condicions salarials ofereixen:
| Salary |
| Like most other UK Universities, the University of Essex uses a nationally agreed single pay spine. The University of Essex has 11 Grades and 53 spinal points. To view this pay structure please see the Essex University Pay Structure. |
| Incremental Progression |
| In most cases, University employees will receive annual increments until their scale maximum is reached. In cases where employees are placed on a fixed salary point, no increments will be awarded. |
| Increments are awarded annually at 1 August (for Grades 1-6) or 1 October (for Grades 7-11) each year, subject to satisfactory service. The award of the first increment on the scale is subject to 6 months of continuous satisfactory service in the Grade by the 1 August (Grades 1-6) or 1 October (Grades 7-11). Those areas shaded in grey on the Pay Structure are discretionary points and are only awarded to those individuals who have reached the top of their grade and who have shown continuing and sustained work performance over an extended period of time. No individual may be awarded a discretionary salary point unless already at the top of the ordinary scale or currently paid on a range of discretionary points at the top of a scale. |
| Salary Increases |
| All University employees normally receive an annual salary increase, negotiated at national level with the recognised trade unions, and usually effective from 1 August each year. |
Evidentment, la UAB no està en condicions de competir amb aquesta universitat, que està situada molt per sota al rànking. Si obliguem al nostre professorat jove a desvincular-se, es quedarà allà on vagi i serà substituït per algú que no tindrà la capacitat d’accedir a les places de les universitats de la llista de Shanghai. La millor esperança de futur per a la UAB és que la nostra millor gent es quedi per arrelament i identificació amb la institució. El que estem fent és el contrari. En comptes de donar unes condicions de treball, docents i de recerca dignes, els forcem a emigrar. I l’excel·lència? L’estem regalant a les altres universitats!
Una carrera professional contra les persones que en realitat és una carrera d’obstacles per a desanimar i obligar a emigrar.
El disseny de la carrera docent que ens han estat imposant marca: 4 anys de doctorat per fer la tesi, dos anys de desconnexió, acreditació de lector, acreditació d’agregat o titular i oposicions. Això fa que si algú es llicencia als 23 anys (anant tot perfecte) i aconsegueix la beca immediatament (quasi impossible) i fa la tesi en 4 anys (impossible) i després aconsegueix una beca postdoc immediatament (impossible) i s’acredita i aconsegueix un contracte immediatament després de l’acreditació de lector (impensable i menys a l’actualitat i encara menys a la UAB), aconseguirà iniciar la seva carrera professional als 31-32 anys. I després encara li quedaran 5 anys per a l’acreditació d’agregat o de titular i fer les oposicions!
I tot això per algú que aconsegueixi entrar a la universitat. Si no aconsegueix una plaça de lector i després agregat o titular, voldrà dir que als 32 o 37 anys haurà de començar a buscar una sortida professional nova a la seva vida competint amb els seus companys de promoció que farà ja molts anys que estaran guanyant experiència!
I aquesta norma l’han pensat “companys” i “companyes” que van aconseguir la seva titularitat molt poc després de la tesi doctoral. El que no tenen en compte és que darrera les normes hi ha persones, que volen tenir una vida, fills, família, casa i estabilitat, igual que tothom, i igual que ells quan van començar!
PostDocs de la UAB 